QUAN A LA TELE NOMÉS FAN TELE...

Què hi farem! Ara que ja no hi caben les pantalles al moble del menjador, ara que hi ha més programes que peixos, ara que sabem més anuncis que cançons, ara que creiem que no es qüestió de màgia, que qui ens saluda des de la pantalla pot ser el nostre veí, que tothom en té una i que sempre s'ha de tenir engegada, ara resulta que a la televisió se li acaben les idees.Reconec que és una bona pensada el fet de que tothom pugui sortir a la televisió, tingui la oportunitat de dir la seva i ser escoltat per ciutadans de carrer des del nord fins al sud; entenc que aquesta es una bona manera de desmitificar el poder de la televisió, de trencar aquella idea inicial en la que tot el que sortia per la tele havia de ser bo (inclusive les persones) i real (perquè ho estaves veient). Però una cosa és crear uns espectadors incrèduls a qualsevol tipus de màgia i una altra és perdre per gran part de la creativitat. Només hi ha telerealitat, informatius, publicitat, sèries, docuemtnals, shows i derivats. Això sent optimistes, si de veritat analitzem els canals nacionals en una franja horaria com pot ser el migdia tarda, només hi ha telerealitat. Serà doncs, el moment d'analitzar aquest tipus de programes, ara que a la tele només fan tele.