TR 1: QÜESTIÓ DE PRIORITATS

L’altre dia veient la pel·lícula Volver, vaig trobar, entre molts temes culturals, que criticaven de manera implícita la Telereealitat. Dues senyores a la perruqueria comentaven:

Resulta que una de les protagonistes té una germana que treballa a la televisió en programes de “retrobaments i problemes socials”, englobant dins del concepte Telerrealitat tots aquells programes en els que hi participen persones sense estudis en mitjans de comunicació, persones de carrer o gent que s’ha fet famosa explicant la seva vida (hagi tingut o no relació amb alguna “personalitat del mundillo”) En la pel·lícula, la germana convida a la protagonista a participar en un programa d’aquests per tal de trobar a la seva mare, però en lloc de centrar-se en aquest tema, la entrevistadora li demana que parli de la seva veïna, de la qual se sospita que tingui alguna cosa a veure en la seva desaparició. Literalment, compren la història (li donen un viatge a una clínica mèdica privada) a canvi de que parli malament de la veïna, creant polèmica, que en definitiva és el que interessa. Aquest fet ens demostra com la Telerealitat sembla tenir uns objectius quan en realitat són uns altres, és a dir, el programa es ven com a programa de retrobament però els productors l’utilitzen com a programa de difusió de conflictes que ells troben al carrer.

En el cas dels programes de tertúlies, aquest es venen com programes que pretenen parlar de temes i personatges que són d’actualitat, quan en realitat l’únic que volen és generar audiència i polèmica, utilitzant per això qualsevol estratègia. Aquest va ser el cas de la Belén Esteban, en el que van utilitzar un tema seriós com és la utilització de menors i la ocultació d’aquest tema a la principal responsable. Però resulta que el fet més preocupant és que la polèmica anés més enllà dels programes de tertúlies i a la televisió no se’n parlés d’una altra cosa.

La meva pregunta és, si la televisió és un mitjà de comunicació perquè no s’utilitza per a transmetre informació rellevant per la formació de la nostra consciencia com a ciutadans? Crec que aquests programes estan bé per a una part de la població que li agraden, a ningú li negarem el dret a escollir que pot o no veure per la televisió, però quan tots els programes parlen del mateix tema, el dret desapareix, justament per obligar-nos o limitar-nos la possibilitat de veure una altra cosa.

Per cert, en la pel·lícula, al final la protagonista decideix que aquest tema l’ha de solucionar ella i la gent que l’envolta, les persones directament implicades, res podran fer la resta de ciutadans que només l’observen per consolar-se ells mateixos comparant la seva desgracia amb aquesta encara més gran.