Pel que fa als continguts que emet
Personalment encara no sabria decantar-me per una decisió afirmativa o negativa a la pregunta si s’ha de controlar la publicitat. És veritat que alguns anuncis transmeten valors negatius (però la societat també ho fa) i que contradiuen els principis ètics que s’ensenyen a l’escola (com també ho fa el pare que prohibeix al seu fill fumar i ell ho fa), però si els considerem com petites historietes, tots els contes expliquen coses que els infants no deurien de fer, o somien amb fer-les, i sempre algú de la història fa coses que no toquen, precisament per aquesta funció simbòlica que té el conte, l’objectiu de parlar d’aquells valors i normes que s’han d’aprendre per a viure en societat. Així que, el que sí és segur és que s’han de treballar, que així com tot conte té un final i segurament pots parlar sobre ell amb la persona que t’ho explica, ha de passar el mateix amb la publicitat.
Pel que fa a la part educativa
Sempre recordaré el crèdit variable sobre Publicitat que vaig fer i el que em va impactar descobrir la publicitat subliminal. Em va agradar molt perquè va representar un aprenentatge significatiu: per primer cop en un assignatura tothom podia aportar la seva. Considerant, com s’apuntava a l’entrada anterior que en el nostre vocabulari diari sovint afegim frases de campanyes publicitàries, per no comptar amb que estem rodejats de marques. Però l’assignatura no em va impactar per descobrir nous continguts o per adquirir noves estratègies d’interpretació i lectura audiovisual, ja que jo pensava que la publicitat no m’influenciava. I es que, com explicava en una de les primeres entrades de l’assignatura, la televisió havia perdut la seva màgia i ja sabíem, a causa d’entrebancar-nos –les nostres mares que s’encarregaven de comprar els productes i criticar-los- i veure que les taques a la roba sortien si les netejaves bé no ficant-li un producte més car.
Però, com comentàvem a l’entrada anterior, la publicitat ha anant transformant els seus objectius a la par que la societat evolucionava. Quan vaig realitzar l’assignatura l’època del marquetisme, ja estava instaurada al nostre estil de vida i els joves somiàvem amb portar unes bambes nike, abans de tenir un reproductor de música. La publicitat ja no ens molestava perquè no ens tractaven de convèncer perquè compréssim el producte sinó que simplement ens mostraven com gaudien aquells que ho portaven. A mi aquesta tècnica encara em sembla més agressiva (i, potser, eficaç).
Com tot, penso que és essencial ensenyar a veure la publicitat, ja que com s’explica al programa Mira’m bé, encara que sembli que sempre fem zapping per no veure els anuncis, al final veiem una quantitat exagerada d’aquests. Però també crec que la publicitat és una eina molt adequada per treballar els valors i posar en pràctica l’esperit crític. No podem oblidar que molts d’aquests estan molt bé realitzats i són petites històries molt creatives i, de vegades, la marca perd molt de protagonisme (encara que queda al subconscient).
Proposta d’activitat
Una activitat per a comprovar el poder que les campanyes publicitàries exerceixen en les nostres decisions de compra, fins i tot en els que no tenen poder adquisitiu, els infants. L’activitat consistiria en fer un llistat de productes d’oci i un altre de productes necessaris, i desprès veure les diferents marques que el fabriquen. Desprès de fer la selecció personal de quins productes escolliríem, compararíem les marques escollides i faríem un debat de perquè la majoria em coincidit.
[Perdonen la excessiva falta de creativitat... i precisament amb aquest tema.]
Personalment encara no sabria decantar-me per una decisió afirmativa o negativa a la pregunta si s’ha de controlar la publicitat. És veritat que alguns anuncis transmeten valors negatius (però la societat també ho fa) i que contradiuen els principis ètics que s’ensenyen a l’escola (com també ho fa el pare que prohibeix al seu fill fumar i ell ho fa), però si els considerem com petites historietes, tots els contes expliquen coses que els infants no deurien de fer, o somien amb fer-les, i sempre algú de la història fa coses que no toquen, precisament per aquesta funció simbòlica que té el conte, l’objectiu de parlar d’aquells valors i normes que s’han d’aprendre per a viure en societat. Així que, el que sí és segur és que s’han de treballar, que així com tot conte té un final i segurament pots parlar sobre ell amb la persona que t’ho explica, ha de passar el mateix amb la publicitat.
Pel que fa a la part educativa
Sempre recordaré el crèdit variable sobre Publicitat que vaig fer i el que em va impactar descobrir la publicitat subliminal. Em va agradar molt perquè va representar un aprenentatge significatiu: per primer cop en un assignatura tothom podia aportar la seva. Considerant, com s’apuntava a l’entrada anterior que en el nostre vocabulari diari sovint afegim frases de campanyes publicitàries, per no comptar amb que estem rodejats de marques. Però l’assignatura no em va impactar per descobrir nous continguts o per adquirir noves estratègies d’interpretació i lectura audiovisual, ja que jo pensava que la publicitat no m’influenciava. I es que, com explicava en una de les primeres entrades de l’assignatura, la televisió havia perdut la seva màgia i ja sabíem, a causa d’entrebancar-nos –les nostres mares que s’encarregaven de comprar els productes i criticar-los- i veure que les taques a la roba sortien si les netejaves bé no ficant-li un producte més car.
Però, com comentàvem a l’entrada anterior, la publicitat ha anant transformant els seus objectius a la par que la societat evolucionava. Quan vaig realitzar l’assignatura l’època del marquetisme, ja estava instaurada al nostre estil de vida i els joves somiàvem amb portar unes bambes nike, abans de tenir un reproductor de música. La publicitat ja no ens molestava perquè no ens tractaven de convèncer perquè compréssim el producte sinó que simplement ens mostraven com gaudien aquells que ho portaven. A mi aquesta tècnica encara em sembla més agressiva (i, potser, eficaç).
Com tot, penso que és essencial ensenyar a veure la publicitat, ja que com s’explica al programa Mira’m bé, encara que sembli que sempre fem zapping per no veure els anuncis, al final veiem una quantitat exagerada d’aquests. Però també crec que la publicitat és una eina molt adequada per treballar els valors i posar en pràctica l’esperit crític. No podem oblidar que molts d’aquests estan molt bé realitzats i són petites històries molt creatives i, de vegades, la marca perd molt de protagonisme (encara que queda al subconscient).
Proposta d’activitat
Una activitat per a comprovar el poder que les campanyes publicitàries exerceixen en les nostres decisions de compra, fins i tot en els que no tenen poder adquisitiu, els infants. L’activitat consistiria en fer un llistat de productes d’oci i un altre de productes necessaris, i desprès veure les diferents marques que el fabriquen. Desprès de fer la selecció personal de quins productes escolliríem, compararíem les marques escollides i faríem un debat de perquè la majoria em coincidit.
[Perdonen la excessiva falta de creativitat... i precisament amb aquest tema.]
No hay comentarios:
Publicar un comentario