F2: DE MENTIDES I PUNTS DE VISTA

Tot va començar quan la seva mà va fer un gest grotesc com qui treu una engruna de pa que li molesta a la taula. La gent hauria de ser més conscient de que existeix una altra comunicació, la no verbal, que moltes vegades no està en connexió amb allò que es diu. Si els ulls també parlen, les mans criden. I ell no parava de repetir que allò que jo deia era veritat, que em creia i que jo tenia tota la raó. Això deia, més ben dit, això intentava dir...

Tachan! Aquí es queda, en un intent (segurament frustrat) d’originalitat. Veritablement, els recursos que m’han ajudat a escriure la història han estat (evidentment) de tipus narratiu, vivencial. A l’entrada anterior ja parlàvem de la relació estretíssima que hi ha entre realitat i ficció: una classe de universitat, les engrunes de galeta a la taula i la cita de la tarda amb un amic, m’han impulsat a escriure el text anterior. La intriga en el text queda tant pel tall que suposa interrompre la història en aquest punt del relat, com pel fet de la història que relata: un dels protagonistes menteix i l’altre amaga la veritat, una veritat de la qual l’altre també deixa entreveure que n’és conscient. Però aquesta interpretació està realitzada des del punt de vista d’un dels personatges; veiem que passa si escric el següent:

Me’n vaig adonar quan va explicar la mateixa història tres cops, com aquell que explica un conte amb frases recargolades per a fer una història increïble més real. La gent hauria de ser més conscient de que el llenguatge és el reflex d’allò que pensem, i que quan no ho tenim clar les nostres paraules, encara que no siguin incoherents, formen una festa d’indecisió. Li vaig dir que tenia raó en un intent de tranquil•litzar-la; si continuava dient mentides no arribaríem enlloc...

Des d’aquest punt de vista, un dels protagonistes també menteix i l’altre també amaga la veritat del qual l’altre sembla ser conscient. Tanmateix, la història sembla ven distinta ja que el posicionament compromet la interpretació d’aquesta. Si hagués de remarca un mecanisme que més m’agrada per tal de jugar amb la imatge és el punt de vista: he aquí un vídeo antic que mostra molt bé aquest fenomen (i que ha estat utilitzat per diverses pel•lícules de detectius que resol casos)