Els éssers humans som éssers tant de realitats (context físic i històric) com d’irrealitats. Necessitem l’imaginari, la projecció inventada, la creació de futur per a poder viure. Si no tinguéssim aquesta capacitat d’idear allò que encara no hem viscut, no podríem avançar ja que a res podríem anticipar-nos. La ficció és l’acció que ens permet inventar, inventar-nos, anar més enllà. I és inevitable que aquesta ficció parteixi de la realitat, de allò que coneixem. Així, no aniríem molt errats si afirmem que la ficció està basada en la raó.
La creació de la ficció es pot donar en diversos àmbits, però en l’audiovisual té una força especial ja que permet mostrar irrealitats a través de persones, objectes i sentiments molt reals, de la vida quotidiana. Si a això hi afegim el gran poder creatiu que tenen els audiovisuals tant pel que fa a la unió de diverses arts (música, il•luminació, decoració, etc.) la seva influencia es fa realment notòria. Així és com, encara que sàpigues que allò que veus és mentida, ho vius com si fos veritat... o no pots parar de veure-ho perquè o bé representa allò que sempre has desitjat que passés. El problema bé quan no és el que sempre has sommiat, però ho acabas sentint com a teu...
És precisament per aquest valor creatiu i imaginatiu (i manipulatiu), pel que resulta molt interessant utilitzar els programes de ficció (telesèries, pel•lícules, curts, etc.) per treballar diversos temes que preocupen a tota la població (vida/mort, sexe/amor, diners/poder, etc.) En relació la utilització d’aquests materials podem trobar varies pàgines dedicades a oferir materials i guies didàctiques. En són un exemple: Edualter amb la seva proposta
Així com també catàlegs de recursos:
La creació de la ficció es pot donar en diversos àmbits, però en l’audiovisual té una força especial ja que permet mostrar irrealitats a través de persones, objectes i sentiments molt reals, de la vida quotidiana. Si a això hi afegim el gran poder creatiu que tenen els audiovisuals tant pel que fa a la unió de diverses arts (música, il•luminació, decoració, etc.) la seva influencia es fa realment notòria. Així és com, encara que sàpigues que allò que veus és mentida, ho vius com si fos veritat... o no pots parar de veure-ho perquè o bé representa allò que sempre has desitjat que passés. El problema bé quan no és el que sempre has sommiat, però ho acabas sentint com a teu...
És precisament per aquest valor creatiu i imaginatiu (i manipulatiu), pel que resulta molt interessant utilitzar els programes de ficció (telesèries, pel•lícules, curts, etc.) per treballar diversos temes que preocupen a tota la població (vida/mort, sexe/amor, diners/poder, etc.) En relació la utilització d’aquests materials podem trobar varies pàgines dedicades a oferir materials i guies didàctiques. En són un exemple: Edualter amb la seva propostaI llibres dedicats a oferir també programacions didàctiques a partir del visionat d’una pel•lícula tema, com és el cas de:
El cinema a l’aula de primària i secundària.
I també webs dedicades al tema: Cine y educación
El cinema a l’aula de primària i secundària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario